MONESTIR DE LA REAL
Preuat recés de natura,
vora l'antiga Ciutat
joiell d'història i cultura
que els segles han respectat.
---
Monestir, Casa Sagrada,
que dins un camp delitós
sorgires, com surt l'albada
en un matí lluminós.
---
Fontanelles, horts, vergers,
refilar d'aucells vitencs,
i càntics de primatxers
dels blancs monjos cistercencs.
---
Romeries venerades
per el poble mallorquí,
que de tantes encontrades
sentia l'influx diví.
---
Pedres que traspuen flaire
de pau i serenitat,
i apunten mirant a l'aire
amb sospirs d'eternitat.
---
Llegats d'un vell temps que amaguen,
com el front d'un ancià,
els record que mai s'apaguen
i no es poden profanar.
---
Correntia del passat
mirant l'esdevenidor,
que el bell tresor conservat
acarona amb gran amor.
---
Pena d'un temps que s’augura,
que uns núvols devastadors,
el silencia i la natura
emmatzinen destructors.
---
Un progrés de nostra terra,
sense cor i sense entranyes,
des del pla fins a la serra
destrossa valls i muntanyes.
---
Sobre les platges desertes,
com donzella profanada,
plora amb les venes obertes
la nostra Illa violada.
---
L'avidesa dels diners,
sense cor ni poesia,
trepitja pins i amatlers,
tota nostra pagesia.
---
Els bàrbars de cara tosca,
ja envolten el lloc sagrat.
Sobre els cavalls de la fosca
els voltants ja han ultratjat.
---
Els murs sagrats s'espaventen,
del brunziment de destrossa.
La dansa macabra senten
sobre funesta carrossa.
---
De la pau de la natura,
d'amor i de poesia,
sols el Monestir perdura
dins l'antiga rodalia.
---
Tu suportes amb valor,
tu ets símbol de l'agonia
d'una terra que amb dolor
cruix i clama nit i dia!.
---
Maquinotes agressives,
parau tanta iniquitat!
No esmicoleu pedres vives
de la nostra identitat!
---
Capolau nostres persones!
Esclafau els nostres cors!
Però no pareu les ones
de tan estimats tresors!
---
Què importen les nostres vides
si ja no tenen conhort?
Malmenades i entristides,
senten campanes de mort!
---
Cada jorn una contrada,
una font, un vell molí;
tomben amb la sang vessada
per la destral del botxí.
---
Que ens ajudin des del Cel,
Jesucrist, Santa Maria!
Ramon Llull tan ple de zel,
Sant Bernat el nostre guia!
---
Que la destrossa feresta
no consumi tot el mal,
i un raig d'esperança i festa
il·lumini LA REAL.
JOAN FRANCESC MARCH (9-6-2006)