Historia de La Real

Conferencia Joan Francesc March 26/03/04 Sala capitular

La història ens ensenya d'on venim, qui som i cap on ens convé anar. Per tant dona solidesa al camí que hem de seguir per progressar. El progrés es bo i necessari i no podem anar contra ell. Però hi ha dues maneres molt distintes d'anar cap endavant, de progressar: la d’un poble salvatge, ignorant i estúpid i sense personalitat, que destrossa o permet que li destrossin tot, sense defensar-se, perquè creu que lo seu no val res. I el progrés d'un poble de gent culta i civilitzada, que pensa i sap que té una personalitat i uns valors que no han de desaparèixer, malgrat els canvis externs que pugin venir. Sempre hem de continuar essent mallorquins, realins, ben arrelats en el nostre sector de terra on vivim, com arbres forts i sans, que desafien ventades i mal temps, drets i plens de salut.

Si els especuladors i les autoritats que han permès els projectes destructius de tot l’entorn del Monestir de La Real, tot aquests meravellós fragment de Palma, si haguessin tingut una mica de cultura, de coneixement del nostra passat, no s’haurien embarcat amb aqueixa transformació estúpida, materialista i destructiva de tot això que nosaltres defensem. El Monestir de Santa Maria de La Real, que dòna vida i personalitat a tota aquesta barriada de Ciutat, està unit al període històric que va començar amb la vinguda del Rei en Jaume, el Conquistador, l’any 1229. Era l'Edat Mitjana. Europa havia absorbit les invasions germàniques, els bàrbars, que s’havien incorporat a la cultura occidental, greco-llatina i cristiana. Havia sorgit el perill de l’Islam que feia la guerra santa i atacava amb molta de força. S'havia estés des de l’Índia fins a l' Àfrica del Nord i tenia part de la Península Ibèrica. Els reis cristians lluitaven per deturar el musulmans i per recuperar els territoris que havien perdut.

Mallorca ja era completament cristiana quan devers el 756 va ésser descoberta per un poderós senyor musulmà que anava en peregrinació a la Meca, s'hi refugià per causa d'una gran tempesta. Aquest senyor Isaac Aljalaní va planejar la conquista de Mallorca que durà del 902 al 913 en que quedà completament incorporada a l'Islam.

El Rei Jaume I tenia diversos motius religiosos, econòmics i d’estratègia per atacar Mallorca i les illes Balears. Però el motiu pròxim va ser que el wali o rei de Mallorca es va apoderar d'un vaixell Barceloní i es va burlar grollerament de les protestes del Rei en Jaume i aquest, segons el cronista Desclot : “va jurar per Déu, que no volia nom de rei si no el prenia per la barba”. Així l'any 1228 Jaume I proposà a les Corts de Barcelona la conquista de Mallorca i obtingué l'aprovació i promesa d’ajuda dels tres estaments: Clergat, nobles i burgesia. Hi era present l'abat de Poblet Ramon Cervera, a qui el Rei va prometre que si li ajudava l'autoritzaria per fundar un Monestir a Mallorca, com després va complir.

Aquesta promesa i posterior vinguda de l'ordre de Cister a Mallorca, en el lloc de La Real, mareix un comentari detingut: el Cister era una branca de l'ordre benedictina, fundada per Sant Benet (480-543) entre els segles cinquè i sisè de la nostra era, quan els pobles germànics envaïen Europa i amenaçaven destruir la nostra civilització occidental i cristiana.. El monacat, els monjos benedictins foren l'instrument de civilització dels pobles bàrbars i de salvació de l'antiga cultura occidental. Legions de monjos conrearen els camps i ensenyaren a fer el mateix al poble, i copiaren a mà les grans obres dels escriptor de Grècia i de Roma, la Bíblia i obres dels escriptors cristians. La cultura antiga va cedir el seu lloc a un altra tipus de cultura de caràcter religiós, que fou la base de la civilització medieval. Es monjos benedictins amb el seu lema "ora et labora" formaren legions d’homes que se dedicaven a estudiar a conrear els camps, a copiar les grans obres clàssiques de Grècia,de Roma i la Bíblia i ensenyaven a conrear els camps i a mantenir la cultura entre la gent d'aquells temps. I d'aquí ve el lema que trobem a les portes del Monestir de La Real "si benedictus nom fruisset Petrus mendicasset”. Que vol dir que sense l’ajuda dels monjos benedictins els papes no haguessin pogut dur a terme la civilització dels pobles que anaven enveint Europa. Pel seu mitjà la cultura antiga va cedir el seu lloc a una altra cultura de caràcter religiós que fou la base de la  civilització medieval. Per això Sant Benet mareix el títol que té de patró i pare d’Europa. Aquest ordre, que s’havia afluixat de l'antiga austeritat i observància, va ser reformada per Sant Robert de Molesmes, que l'any 1098 amb 20 monjos anà al bosc de Dijon (França), que es deia Citeaux, per fundar-hi un monestir. Tenia 70 anys i no tingué forces per a la reforma que volia i se'n tornà a Molesmes. I aquí apareix la figura de Sant Bernat de Claravall (1091-1153) el vertader reformador de la branca dels benedictins que formaren l'ordre del Cister. Homo jove, intel·ligent, enèrgic, sensible, atraient, va reunir centenars de joves, fundant monestirs per tota Europa. El consultaren reis, papes, bisbes, comtes, abats, capellans, laics, homes i dones. Predicava l' amor a Deú i coneixement de Jesús crucificat; era una espiritualitat popular, ecològica, d'amor a la natura, cultiu dels camps, utilització de l'aigua ben aprofitada, amor als pobres. Ell va dir: “Si jo callés, el despullats i els famèlics, s'alçarien a cridar”.

Aquests monjos que varen refer sa civilització occidental son els qui vingueren a La Real i han influït sobre aquest entorn i tota Mallorca durant 600 anys.

Els 5 de septembre de 1229 partí de Salou l'estol de naus catalanes cap a la nostra terra. Conquistada Mallorca el 31 de decembre de 1229, ja el 3 de septembre de 1232 tenim l'autorització reial per fundar a la nostra Illa el monjos del Cister, que varen triar aquest sector per les fonts i sèquies d'aigua que hi havia. On no hi havia aigua no s'hi establien els fills de Sant Bernat. El 1235 vénen de Poblet 13 monjos, presidits pel primer Abat Gallard. El comte Nuno Sanç en nom del Rei els hi atorgà els actuals terrenys de la Granja d’Esporles. "Monasterium Fontis Dei", Monestir de la Font de Déu, segons els documents antics. El 1237 tenim una butlla pontifícia del Papa Gregori IX confirmant els dret de propietat de les possessions atorgades per el comte Nuno Sanç i altres privilegis. L'any 1239 els monjos Bernats passen de Son Cabrer o Real Vell  al Monestir actual. Aleshores el Comte envia carta definitiva de fundació. Fa donació a l'abat de Poblet Ramon Donat del lloc anomenat La  Real per edificar-hi un Monestir. Era el punt on Nuno Sanç hi tenia el seu alcàsser. Com deien els documents: " La Real està prop de la Ciutat de Mallorca i d'un Molí anomenat del Racó". (P. Munar les ordres religioses. 1935).

D'on prové el nom de La Real; hi ha dues opinions: l'abat Toni Ramon Pasqual opina que prové del fet que el Rei en Jaume, quan tenia assetjada la capital de Mallorca va establir els seu campament per aquest lloc; però està més fonamentada l'opinió de Josep Maria Quadrado que diu que La Real és corrupció del nom aràbic “arriat”, que vol dir hort. En efecte el cronista Bernat Desclot conta que el Rei i la seva tropa, durant el setge de Ciutat, estaven molt cansats i els cavalls tampoc podien més. "Trobaren per aquells indrets un jardí qui era del rei Sarraï... Molt gran, que tenia per cada caire dues ballestades, clos de totes parts de fons mur d'una asta de lança alts i hi havia un bell alberg e passava l'aigua per mig. E tota la host entrassen dins... Menjaren la fruita que trobaren en el jardí aquella nit...donaren als cavalls palla i erba. E reposaren que mot eren treballats". Això seria devers l'actual Magatzem Verd. D’aquí por venir arriat La Real, el Barri del Jardí o de l' Hort.

Era un paratge privilegiat, molt abundant d’aigües de reguiu. La donació comprenia també possessions, rafals, horts, molins d'aigua que ja s'hi trobaven. El Monestir acaparava  gran quantitat d'aigua, tant de la Font de la Vila i des del 1242 de la Font d'en Baster. El 1310 l'Abat de La Real i el rei Jaume II signaren un conveni, per causa de la necessitat d’aigua que patia Ciutat, pel qual la comunitat de monjos Bernats cedia l'aigua de la Font de la Vila a Palma, tot i que el Monestir mantenia els drets sobre aquest element tan vital.

Els monjos Bernats o del Cister, com he dit, s'establiren a La Real el 1239. Començaren a edificar el Monestir i l’església, es creu que dirigits per el mestre d'obres Jordi Fuster i també iniciaren la seva obra en diversos camps: introduiren les seves tècniques de conreu, de racionalització del treball i encara influiren molt més en la vida religiosa del poble mallorquí. Basta veure la Romeria de Sant Bernat que va ésser molt popular i se va estendre per tota Palma i ha perdurat fins els nostre temps. També realitzaren activitats pastorals per diverses contrades de la nostra Illa; basta recordar que quan es va trobar l'imatge de la Mare de Deu de Lluc, el rector d’Escorca era un monjo de La Real. L'apostolat dels monjos del Cister es va estendre per tota la nostra Illa.

L'Abat de La Real tenia gran prestigi per tot el Regne de Mallorca, ocupava el segon lloc en els sínodes i les lleis palatines del rei Jaume III, li atorgaven el segon lloc, desprès del Bisbe a les Corts del Regne i era membre del Consell Reial. A més d'aquest prestigi legal, el tenia guanyat damunt el poble; així quan la revolta dels forans (1450-57) digueren que no deposarien les armes si no es presentava l'abat de La Real. I també es prova de la seva popularitat la simpàtica rondalla l'Abat de La Real, de Mossèn Alcover.

Glòria molt gran de l'influx espiritual i cultural dels monjos Bernats a Mallorca foren les seves relacions amb el Fill Major de la nostra terra, el Beat Ramon Llull,  que va nàixer a Palma l'any 1232 i va morir l'any 1316 a la edat de  84 anys. "un dels homes més representatius de l’Europa del segle XIII que, arborat d'una fe viva i d'un amor volcànic, s'entregà per espai de 50 anys a la tasca gegantina d'unificar els homes i els pobles amb la religió de Crist ". Home universal, gran coneixedor de la filosofia, de la medicina, nàutica, totes les ciències del seu temps i creador del català literari. De Ramon Llull es conserven unes 243 obres autèntiques i són moltes les que s'han perdut com totes les escrites en llengua aràbiga. Perquè ell va escriure en llatí, català i àrab. Encara ara la seva filosofia i pensament s'estudien per tot el món. A la Universitat de Magúncia, Alemanya, hi ha una càtedra dedicada a ensenyar la filosofia de Ramon Llull i a la Universitat de Friburg des de 1957 existeix el "Raimundus LLullus institut" on s'estudia la teologia del nostre insigne Beat.

També existeix L'escola Lul.listica de Mallorca, fundada per Sureda i Blanes, que publica un bolletí que se llegeix per tot el món.

Ramon Llull es va convertir 1263 de calavera en sant per unes aparicions de Jesucrist crucificat. El fet és que es va formar a l'ombra dels monjos de La Real. Ens conta la Vida Coetània, dictada per ell mateix als cartoixos de París l'any 1311, que desprès de la seva conversió, quan un esclau moro que tenia per aprendre la llengua aràbiga el volgué matar. El Beat el tenia a la presó i diu el llibre:" anassen a nostra Dona de La Real per pregar nostre senyor Déu que l’inspiràs que faria del tal moro. E, com hagués feta oració aquí per tres dies, e fos molt meravellat que lo seu esperit no es reposava en dar-li mort o vida, ans estava en aquella perplexitat mateixa, ab gran tristor tornassen a casa sua; e com passàs per lo càrcer  on lo catiu era, trobà que lo dit catiu se fonc penjat amb la corda amb que estava ligat".

A més d'aquests tres dies, després es va retirar a La Real per estudiar i formar-se des de 1265 fins a 1274, prop de deu anys. Estudiava amb els monjos, llegia llibres de la biblioteca del Monestir i feia escapades a Ciutat per consultar les biblioteques dels franciscans i dels dominics. Aquí va formular els seus grans propòsits, que són: donar la vida per amor a Jesucrist; escriure llibres, un bons i altres millors, per ensenyar la fe Jesucrist i promoure la fundació de col·legis que ensenyessin les llengües orientals als futurs missioners. L'any 1274 pujà a la muntanya de Randa a fer vida de profunda oració i allà li vengué una il·luminació sobrenatural, que l'omplí d'entusiasme. D’aquí li ve el títol de Doctor il·luminat." Amb grans làgremes féu moltes gràcies a nostre senyor d'aquella gràcia tan meravellosa". (vid. Coet.) Tornà a La Real i aquí començà a escriure les seves obres en llatí, català i àrab. Ars Magna, LLibre de Contemplació... Pot ser LLibre d’Amic e  Amat.

També quan fundà el col·legi de Miramar, (1276) fou en un possessió cedida pels monjos de La Real, a canvi d'una permuta amb una altra possessió que els atorgà Jaume II a Deià. Tota la vida de Ramon Llull estigué relacionada amb La Real fins a la mort. Ell tenia com el millor tresor tres dipòsits de llibres seus que guardava a tres llocs: un a la Cartoixa de París, l'altre a Gènova a ca el seu amic Persival Spínola i l'altre a Mallorca a ca el seu gendre Pere de Sentmenat (casat amb la seva filla Magdalena). El 1315 mana en el seu testament que deixa al Monestir de La Real el seu cofre de llibres de Mallorca: "ítem. Lego monasterio de Regali unum coffre meum, cum libris qui Ibi sunt, quem habeo in hospitio dictis Petri de Sanctominato. Item deix al Monestir de La Real un cofre meu, amb els llibres que hi ha dins, i tenc a la casa del dit Pere de Sentmenat". Demana en el testament que es completin amb els dipòsits dels llibres de París i de Gènova i que amb  el diners sobrants, es fassin més còpies per distribuir entre els convents de framenors i les esglésies. Els monjos de La Real en feren còpies i , quasi segur que la traducció de la vida coetània al català està feta per un monjo de La Real.

La fundació de La Real va ser obra de Poblet, però a diferència d'altres fundacions del Císter, el nostre Monestir estigué baix la tutoria plena de Poblet més de 300 anys. De manera que d'aquell Monestir enviaven a La Real els monjos i conversos que volien i els canviaven quan els donava la gana. Aquesta situació durà fins l'any 1547 que La Real no acceptà les imposicions de Poblet. Com diu el Pare Agustí Altisent;" tots els monjos i abats durant aquest període, foren professos de Poblet i, llevat de l'Abat, que era perpetu en el càrrec, els altres religiosos de la casa hi residien a beneplàcit de l'Abat de Poblet". I això és una de les raons de la causa de manca de progrés i ornamentació del Monestir de La Real. Tenia abats de fora Mallorca i tots els beneficis i rendes eren enviats a Poblet. Així vingué a ser molt pobre el Monestir que Don Nuno Sanç havia dotat de riquíssins beneficis. Això feia pena als monjos mallorquins, que no ho podien consentir, i entre ells n'hi havia alguns que valien molt. Per això  quan l'any 1547 morí sobtadament l'abat Pere Rausic, els jurats del Regne instigaren als monjos de La Real a que pel seu compte elegissin un abat mallorquí i el sis de juny elegiren Joan Ballester. Però l'abat de Poblet elegí Onofre Dassio d'aquelles terres i començà un litigi que durà fins l'any 1567, vint anys. Finalment hi hagué sentència definitiva dels tribunals superiors eclesiàstics el dit any 1567 que donà raó als monjos de La Real i Joan Ballester va ser confirmat per abat del nostre Monestir i quedava abolida per sempre la intervenció de Poblet sobre La Real. Després d'aquesta independència hi hagué tres abats perpetus: Joan Ballester (1567-83), Nofre Pol (1583-1616) i Pere Mayans (1616-36). Des d'aquest moment començaren els abats quadrienals. Per tant Des de la fundació fins a 1637 hi va haver 33 abats perpetus; abats quadrianals fins a la desamortització ni va haver 49.

Els abats mallorquins començaren a reconstruir l' església, el claustre, la sala capitular i altres dependències, que estaven fetes un desastre. Sols tenim temps de dir qualque cosa dels principals abats:

Nofre Pol (1583-1616), féu obra per tot el Monestir, que amenaçava ruïna, i l’església també a punt de caure, construí el retaule de l'Altar Major i la capella de Sant Nofre i també salvà l'administració que estava en desordre i no sabien res de les rendes que havia de cobrar el Monestir.

L'abat Pere Mayans (1616-1636) va seguir les obres de Nofre Pol i posà ordre a la disciplina monacal. Va dictar unes Ordinacions l'any 1618 que mostren com anava el moviment del Monestir de La Real. "Ora et labora". Anaven prims de lloms; No hi podia haver abats grassos, com els de les rondalles mallorquines. Molta d'oració , molta feina, poc menjar i poc dormir. El Monestir estava tancat per una muralla amb merlets com un castell. Hi havia dues portes per entrar al Monestir; la Porta Reial, que estava a l'arc d'entrada, i la porta del Claustre del Safareig, la mateixa que ara tenim. Si qualque religiós s'atrevia a conversar en temps de silenci o en els llocs prohibits,  com església, refector, dormitori i claustre de la mongia, quedava castigat en pena d'haver d'estar amb pa i aigua en el refector amb altres penitències a l'arbitri de l'Abat. I el monjo que sortís del Claustre del Safareig durant temps de silenci rigorós incorria en pena d'excomunió major. Feien dues menjades en tot el dia: i el seus horaris anaven amb el sol:

A trenc d'alba cantaven ofici de Laudes. Sortida de sol resaven Prima. Després tenien Capítol a on anaven a resoldre els  problemes de l'abadia, s' acusaven de les culpes i l'Abad imposava  penitències. Després venien els treballs manuals fins devers les vuit.

A dues hores de sol, tenien la Missa Conventual i després les Hores Menors. Devers les 10 h.  tenien el dinar  amb lectura i després un poc de sesta o oració i estudi  personal. A les dues de la tarda resaven Vespres. Devers les tres hores tenien la segona menjada i treballs manuals fins a la posta de sol, en que es recollien els monjos per a la lliçó espiritual del llibre "Col·lacions o Vides dels Pares del desert".

Entrada la nit anaven tots els monjos a Completes    cantades

 i oració de les Ànimes.    Aleshores   tocaven les campanes i

 l 'Abat els beneïa amb aigua i anaven a dormir.

A mitja nit se tornaven aixecar,  resaven Matines fins a la una quan surtia s'Estrella de s'Auba.

L'Abat Gregori Salvà (1681-1684) edificà el Palau Abacial, que després es digué l'Abadia Vella, on ara hi ha la Biblioteca Balear.

 Tampoc podem silenciar el més important de tots els abats el P. Toni Ramon Pasqual,que va néixer a  Andratx el 1756 i morí a La Real a 1768. Aquest Abat es el més important de tots els que hi ha hagut a La Real. Era natural d’Andratx de família pobra i una gent espavilada el va enviar a Palma i li pagà els estudis, i allà li va venir la vocació sacerdotal i entrà a la Sapiència , on només estudiaven els més intel·ligents. Desprès li va venir la vocació de monjo de La Real, va passar a Sant Bernat i acabats els estudis va regentar la Càtedra de filosofia Lul·liana a la  Universitat de Mallorca i desprès de teologia, que regentà duran 50 anys. Estudià a Magúncia  d’Alemanya i fou  deixeble de l’insigne lu.lista Ivo Salzinger. Va haver d’enfrontar-se al  Bisbe Juan Diaz de Guerra, gran enemic de la nostra cultura i gran perseguidor del Beat Ramon Llull. Anà a Madrid l'any 1750 per defensar la figura del Beat Ramon, va tenir serioses discussions amb el P. Feijoo, però no el va convèncer. Amb tot i això molts d’intel·lectuals de Madrid canviaren el concepte que tenien del Beat Ramon Llull i feren l'Abat Pascual corresponent de la Real Acadèmia d’Història. Es el primer defensor científic de l'obra de Ramon Llull. El seu llibre en quatre toms que se diu “Vinditiae Lu.lianae”, és la més acabada i contundent defensa de l’obra i vida del Beat Ramon Llull i aquesta obra fou escrita en el nostre Monestir de La Real.

Direm que l'Abat Francesc Ginard l'any 1932 va construir el corredor de la part superior del claustre que hi ha damunt la Biblioteca.

Desprès de 600 anys de bona labor dels monjos Bernats, vingueren grans canvis històrics: Guerres napoleòniques etc i l''any 1820 el general Riego va proclamar la Constitució de l'any 12 i d’aquí es suprimiren a Mallorca certs convents i monestirs, com el de La Real i els monjos del Cister hagueren de partir. La llei es fèu efectiva pel Monestir el 7 de desembre de 1820. Els bens i rendes foren lliurats a subhasta pel govern. Però desprès d’haver-se derogat la constitució el 1823 amb l'exèrcit Francés que derrocà el règim constitucional, tornaren els monjos el 10 de novembre, a l'antiga propietat; però l'edifici del Monestir s'havia deteriorat molt, principalment per l'epidèmia de 1821 que fou transformat en hospital i pels horts es trobaven cadàvers enterrats de qualsevol manera. I en penes havien començat a restaurar els estropicis, vingué la llei per la qual els monjos Bernats el 12 de juny de 1835, hagueren d'abandonar definitivament el Monestir de La Real. Eren 17. Els bens varen ser adjudicats pel govern a aquells que els havien comprat l'any 1820. L'any 1843 l'edifici del Monestir fou venut a particulars i sols quedà el temple amb unes dependències per un capellà que deia missa els diumenges i festes.

A partir d'aquesta data s'establiren en el Monestir diverses famílies que feren separacions en el Claustre i davant cada habitatge posaren cuines i dormitoris. En el Pati d'Enmig, les cisternes, que eren dues, i els aljups, eren d'us comú. El Claustre es convertí en una plaça de poble i el Monestir s'anava deteriorant dia a dia. Després de 62 anys de transcurança , començà un nou període històric per el Monestir de La Real: el Bisbe Jacint Cervera va resoldre que s’encarreguessin de l'església els Missioners dels Sagrats Cors, fundats a la muntanya de Randa, a Sant Honorat, pel P. Joaquim Rosselló i Ferrà el 17 d'agosto de 1890 i com el Beat Ramon Llull baixaren de la muntanya de Randa per establir-se en aquest lloc de tanta importància històrica i amenaçat de total ruïna i oblit.

La circumstància va ser que l'any 1897 la Real era un vicaria "in capite" que depenia de la Parròquia de Santa Creu i hi va haver un problema amb el vicari Mossèn Albert Cirer, que el volien canviar i el poble no hi estava d'acord. El Bisbe Cervera vingué a la Real a imposar el nou vicari i el reberen a pedrades. El Bisbe va posar interdicte, és a dir, deixà el poble sense capellà. Per solucionar el problema el Bisbe oferí la vicaria al bon Pare Rosselló i per decret del 26de juny de 1897 els Missioners. dels Sagrats Cors s'encarregaren de La Real. Vingueren els pares Josep Miralles i Francesc Solivelles i el Germà Bernat Mesquida. Començaren a fer una bona tasca apostòlica; però econòmicament ho passaren molt malament i ja pensaven si ho havien de deixar; però es reuniren amb el P. Fundador el 14 d'octubre de 1903 i decidiren seguir, comprar les cases del Claustre per fer el Noviciat de la Congregació. Els propietaris de les cases firmaren una escriptura de compra venda. Quan acabaren de pagar els propietaris, es pegaren foc les habitacions de la Vicaria on habitaven i  les dependencies de l'escola que s'havien de buidar ho feien molt lentament . L'any 1905 La Real és assumida com casa de la Congregació i formen la comunitat dos capellans i dos germans coadjutors i el 1906 el P. Joaquim Rosselló passa a viure a la Real. Es donen tandes d’exercicis a capellans, seglars, obrers. Molts de capellans vénen a demanar consell a P. Fundador i també el Bisbe Campins. El P. Joaquim va morir  a La Real el 20 de decembre 1909.

La Real ha estat noviciat, casa seminari d'estudiants de missioners, d’al·lots apostòlics, ha desenvolupat un gran dinamisme apostòlic, reavivat les festes de Sant Bernat, la seva tradicional romeria, afegint el nou ingredient de repartir l'alfabreguera que reben amb devoció milers de peregrins.

Construïren l'ala ponent del Claustre, que no existia, renovaren el temple, amb intervenció dels arquitectes Toni Gaudí i Guillem Reynes Font i també construïren el campanar i l'atri, a més de les dues places de davant l'església.

També els successors del monjos Bernats en aquest Escorial de Mallorca, en sentit històric, espiritual i cultural, no de riqueses i ornamentació, volgueren continuar l'esperit de Sant Bernat, del Beat Ramon Llull i del l'Abat Toni Ramon Pasqual, fundant la Biblioteca Balear,gràcies a la intervenció important del Pare Gaspar Munar que l'any 1930 va fundar la Biblioteca. El P. Munar va començar de zero ja que el llibres del Beat Ramon Llull i la Biblioteca dels monjos s'havien perdut, creant un important fons lul.lià. Aquesta Biblioteca indubtablement és un dels més importants fondos documentals que se poden trobar a Mallorca sobre qüestions de la nostra cultura, juntament amb els que es  troben el Arxiu del Regne de Mallorca . Conté uns 60.000 volums dels quals ni ha 15.000 referits a les Balears i un 400 manuscrits de valor incalculable. El manuscrit mes antic son les Constitucions del Monestir de Santa Margalida de Palma (1320), el llibre del Consolat de Mar (1385). El llibre del Consolat de Mar és el text original que va fer el notari mallorquí Huguet Borràs i el 1345 envià copia el Consolat de Barcelona. El còdex de La Real de 1385 va esser utilitzat a Mallorca desde la seva publicació fins 1868. Recopila en una sola peça l’ordo judicial del Consolat de València i els Constums de la Mar de Barcelona. Es una joia de valor incalculable. Tenim també l'original manuscrit de la historia de Mallorca de Bonaventura Serra 1771, llavors el "LLibre Extraordinari de la Cort de l'Abat de La Real "(1615), gran part de la documentació de la Sèquia de'n Baster. Manuscrits de l'Abat Toni Ramon Pascual i les seves "Vinditiae Lul.lianae". El Capbreu del Monestir de La Real (1710) la primera edició "die Balearen de l'Arxiduc Lluís Salvador" (1869-1899). Del Beat Ramon Llull tenim totes les obres de les edicions més antigues i destacaríem "Beati Raimundi Lulli Opera Omnia de Magúncia "(1721-1742) edicions de les obres completes fetes a Mallorca a partir de 1900 per els intel.lectuals mallorquins Mateu Obrador, Mossèn Alcover, Miquel Ferrà, Mossèn Salvador Galmés, i Mossèn Costa i LLobera.

En el primer pis. Tenim la Biblioteca Moragues Monlau, donada per aquesta família que aplega un important cabal de literatura, medicina i ciència i la correspondència entre Mossèn Alcover i Josep Monlau i Sala.

En el pis superior  tenim un gran cabal de teologia i ciències eclesiàstiques.

La qüestió és que els Missioners dels Sagrats Cors ja fa més de cent anys que segueixen a La Real revivint l'esperit de Sant Bernat, devora el propi carisma de Missioners dels Sagrats  Cors, defensant la personalitat del nostre poble i compartint els soscaires d’aquest Monestir que és una relíquia de la història de Mallorca, un monument del nostre passat, escola de la preparació de la personalitat més genial que ha donat la nostra terra, el Beat Ramon Llull . El Monestir de Santa Maria de La Real és el document més valuós d'un  cicle històric que encara no ha acabat; però que ara es troba en evolució, unida als canvis dels temps, que s'entenen per tot el món i també repercuteixen damunt la nostra estimada Ila de Mallorca. No podem aturar  els canvis que vénen , però entre tots hem de conseguir que anem cap a un progrés i una evolució dignes d'un poble culte, intel·ligent i que no vol destrossar els seus valors ni renunciar a la seva personalitat.

Que els Sagrats Cors, nostra Dona de la Font de Déu, Sant Bernat, el Beat Ramon Llull, el P. Joaquim Rosselló i totes les potències espirituals que han habitat en aquest històric monument, ens ajudin a triomfar dels enemics materialistes i profanadors del nostre entorn i a progressar com persones intel·ligents i cultes que no es venen a ningú.

¡¡ AMEN !!